L’edifici va ser contruït per un germà de la meva àvia, al lloc que ell creia que era el més bonic de tot el poble. Primer va comprar el terreny, i després va cedir a l’ajuntament el carrer, que actualment porta el seu nom, Sebastià Ramonich, ja que volia que hi hagués un passeig per anar a Son del Pi desde Esterri d’Àneu.

Des de molt jove pensava en obrir l’hostal, que en aquell moment estava tancat. Els meus pares hem van recolçar des del principi i apostaren per la meva formació, i restauraren l’edifici.

L’estiu de 1991 vaig obrir l’hostal, molt jove. El meus pares van venir a viure amb mi per ajudar-me, i tres anys després vaig casar-me amb el meu marit, entre els dos obrirem el restaurant, on el primer banquet que vam celebrar va ser la nostra boda.

Des del primer moment el meu marit va dedicar tots els seus esforços en ajudar-me a millorar l’hostal; la cuina, els banys, les habitacions, el menjador, la terrassa, .. Cada any arreglem quelcom, amb carinyo i esperant satisfer als clients.

Els nostres fills, senten aquest lloc com casa seva, l’hostal és el seu refugi, la seva llar.